JOC I VALORS

Una altra experiència comunitària que volia compartir amb vosaltres, ja que m'ha cridat molt l'atenció per la seva metodologia, és la iniciativa del Futbol Club Barcelona que enllaça un programa educatiu de valors amb l'esport.

Aquesta iniciativa es diu "Futbol net", i hem anat a visitar-ho avui dimecres una companya i jo (es duu a terme dues hores el dilluns i dues hores dimecres). Ens va agradar molt la dinàmica que portaven i els objectius que tenien presents a l'hora de realitzar les diferents activitats i com els duien a terme per tal que funcionés.

font: Jornada a Vilanova de FutbolNet


Us explico, FutbolNet és un espai on nens de diverses edats (de 10 a 16 anys aproximadament) es reuneixen dos dies a la setmana en el districte de Sant Martí per fer diverses activitats i jocs esportius on el més important és l'adquisició de valors i la cohesió social. Aquests nens que hi participen vénen de barris com la mina per exemple i viuen unes realitats molt dures, i gràcies a la fundació, aquests nens adquireixen uns nous valors que per uns motius o altres, en tenen carències.

Com ho aconsegueixen? Per exemple a la mitja hora final de cada sessió (es troben dos dies per setmana en el pati d'un institut), juguen un partit de futbol per equips, on les normes les posen els mateixos nens, per exemple "Qui es caigui a terra jugant se l'ha d'ajudar" o "Si els de l'altre equip marquen, els he de felicitar", aquestes són algunes de les normes que ells van posar quan els vàrem anar a visitar. També vam veure com s'intentava no contar els gols del partit, sinó a través més dels punts i les virtuts reconegudes.Per altra banda, treballen amb els líders negatius amb tutories individualitzades.

En resum, veiem que no només podem fer programes educatius les persones o professionals socials, sinó que podem fer millors propostes si ho fem amb ajuda, ja sigui d'animals com comento en la meva anterior entrada, o des de l'activitat, el joc i  l'esport .






Laia Llobet.

Projecte d'intervenció comunitària intercultural - línia d'actuació en salut

PROJECTE D'INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA INTERCULTURAL - LÍNIA D'ACTUACIÓ EN SALUT

La línia de salut comunitària al Raval consisteix en la definició i implementació d’un pla d’acció comunitària en salut, definit i acordat entre els professionals, les administracions i la ciutadania del propi barri, en base a les necessitats identificades i els recursos disponibles.

L’acció comunitària en salut és entesa com els esforços col·lectius de les comunitats per incrementar el seu control sobre els determinants de la salut i, en conseqüència, per millorar-la (OMS, 1998). Aquests determinants tenen a veure
amb factors individuals (edat, sexe, biologia i genètica), estils de vida, les xarxes familiars, socials i comunitàries, així com les condicions de vida i treball, i el context socioeconòmic, polític, cultural i mediambiental on es desenvolupen els individus i les comunitats (model proposat per Whitehead i Dahlgren, 1991).

Per dur a terme aquest procés s’han conformat dos grups:

• Grup de seguiment de salut: grup conformat per representants d’administracions públiques i la Fundació Tot Raval, vinculats a l’àmbit de la salut del Raval, la funció del qual és impulsar, recolzar i fer seguiment durant tot el
procés així com afavorir l’articulació entre els recursos del barri.

• Comissió de salut: grup de treball conformat per 51 centres/entitats/etc, de diversos àmbits del Raval interessats a participar activament en la definició i implementació d’un pla d’acció en salut, que treballa en coordinació amb el grup de seguiment.

Accions realitzades:

•  A partir de la identificació, priorització i anàlisi conjunt dels principals problemes de salut i els seus determinants, des de la comissió de salut comunitària s’han definit/acordat 3 línies estratègiques d’acció al Raval:

   . Promoure la salut mental al barri del Raval, a través de l’enfortiment de capacitats individuals i col·lectives,  des d'una perspectiva transcultural i comunitària, així com l’optimització de recursos socials i sanitaris, d’accés, continuïtat i seguiment.
   . Promoure la salut afectiu sexual, vetllant per l’equitat en les relacions de gènere i en els col·lectius més vulnerables (o des d’una perspectiva de gènere i intercultural).
   . Promoure un envelliment saludable, afavorint l’autonomia, l’autocura i les relacions amb xarxes veïnals, socials i comunitàries, amb especial atenció en aquelles persones més vulnerables.
   . A més, es consideren com eixos transversals la lluita contra l'estigma i la discriminació de diferents col·lectius del Raval, així com la cura dels cuidadors/es i de la salut dels tècnics i professionals del barri.

• S’han conformat 3 subcomissions temàtiques que a principis del 2013 van començar a definir els seus objectius i el seu abordatge. S’ha realitzat una formació promoguda pel Districte en matèria de resolució de conflictes, oferta per l’Escola de Cultura de Pau (participació de 18 tècnics/ques) amb l’objectiu de treballar i incorporar la lluita contra l’estigma/discriminació en el pla d’acció.

• S’han realitzat audicions amb la ciutadania (associada i no associada), per recollir la seva percepció en relació a la salut (ques'han recopilat en el pla d’acció) i motivar la seva participació en el procés.

• S’està realitzant un mapa de recursos que s’incorporarà a la nova pàgina web de salut comunitària al Raval, que s’està dissenyant. S’ha validat l’estructura de continguts amb la Comissió de salut i s’està recollint la informació en una base de dades, que al mateix temps comparteix amb la graella d'actuacions que s’està realitzant.

El grup de seguiment de salut està format per representants de: Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), Direcció de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Ciutat Vella, Institut Català de la Salut, Pla de Barris Raval Sud, Serveis Socials de Ciutat Vella i Fundació Tot Raval.

Montse Pruna Bassa

FEM SALUT

COMISSIÓ DE SALUT AL BARRI DE GRÀCIA:

• Serveis implicats: CEM Euròpolis i veïnat interessat (20 veïns/veïnes)
• Objectius i línees de treball: Es treballa el foment de l’activitat saludable, la recuperació del Park Güell com a espai de trobada al barri i la cohesió social mitjançant la realització de caminades i activitats esportives adreçades a la gent gran que ho vulgui, en l’entorn del Park Güell, dinamitzades per una monitora esportiva.
• Impacte qualitatiu i quantitatiu: Projecte adreçat a població en general del barri . Es treballen valors esportius, de salut i companyerisme. D’aquest projecte, ha sorgit una iniciativa de sortides culturals dinamitzades pel propi grup, obertes a tota la gent que participa en el Pla Comunitari La Salut.

SALUT A LA SALUT

• Serveis implicats: CAP Larrard, ActoAnalítico, Centre d’Anticoncepció i Sexualitat Joves, AVC Lesseps i Direcció Serveis Territori del Districte de Gràcia.
• Objectius i línees de treball: Treballar temes de salut vinculats als col·lectius més vulnerables: joves, gent gran, dones grans soles, etc.
• Impacte qualitatiu i quantitatiu: Aquest és un projecte que està en fase inicial, i que pretén millorar la salut en diversos aspectes, treballant de manera integral des de diferents serveis i col·lectius.

Montse Pruna Bassa.

Sol de Solsonès

L’any 2001 un grup de pares i mares amb fills drogodependents es van començar a reunir perquè es dispenses la metadona al Centre Sanitari del Solsonès, ja que fins ara s’havien de desplaçar fins a ciutats com Berga, Manresa, Terrassa i Lleida. Gràcies aquestes reunions es va poder aconseguir la dispensació de la metadona a Solsona, i alhora va ajudar a què els pares i mares veiessin que calia formar una Associació que recolzés les seves problemàtiques. Aquesta Associació en principi es va anomenar Associació de Pares i Mares contra la Drogodependència.

Però el següent pas va ser que degut a l’increment a Solsona i Comarca de Malalts Mentals i Drogodependents, l’Associació es va veure obligada a reformar els estatuts amb la nova denominació 

Per tant, des de l’Associació es pretenia potenciar el coneixement de la malaltia mental i la drogadicció, ja que en diferents sectors de la població apareix un estigma d’aquestes patologies. Per això, l’Associació volia normalitzar la visió dels ciutadans, és a dir, que assumeixin que les malalties de la ment són tant naturals com les que afecten a d’altres parts del cos humà.

A partir de llavors va posar al servei d’aquest col•lectiu diferents serveis per orientar i donar suport a les famílies que davant de l’aparició de la malaltia mental d’un familiar, es troben aïllades, confoses i amb una gran necessitat d’informació.
A més, de realitzar una tasca de suport, informació i assessorament a les famílies i als malalts mentals i drogodependents, juntament amb una tasca de sensibilització pública i reivindicació dels drets de les persones amb malaltia mental i drogodependència, i a la vegada promoure i gestionar recursos per aquest col•lectiu i els seus familiars.

Projecte Rossinyol

Ja fa 3 mesos que formo part d'un projecte de mentoria social. Aquest projecte és portat per estudiants universitaris, i es diu "Rossinyol Barcelona". Està gestionat per la Fundació Servei Solidari, situat al carrer Sant Antoni Abat, 61, al barri del Raval, va començar el 2010 i busca universitaris que vulguin ajudar a la inclusió social d’un noi o noia de pocs recursos econòmics. Busca per tant, crear relacions entre el món universitari (estudiants) i escoles de primaria i secundaria (alumnes), amb l'objectiu d'afavorir la integració social, cultural i lingüística d'alumnes d'origen extranger.
Des de l'any del seu inici fins ara, hi ha hagut un total de 122 parelles que han compartit unes hores setmanals durant els mesos des del desembre fins al maig. El programa vol establir un vincle que afavoreixi el desenvolupament personal i la socialització del menor, provinent d’una família amb baix nivell social i econòmic. Cada universitari/a és emparellat amb un noi/a d’entre 11 i 14 anys d’edat. Les parelles es troben durant el curs una vegada a la setmana, fora de l’escola i durant un mínim de 3 hores. Realitzen activitats en l’àmbit del lleure (passejades, visites a museus, jocs...) amb la itnenció de descobrir l’entorn de la ciutat, tot creant entre ells una relació de confiança i respecte mutu.

La relació està tutoritzada per l’equip professional de Servei Solidari. Els mentors/mentores reben formació prèvia i seguiment personalitzat al llarg de tot el projecte.

El programa pretén que la infància de barris amb alta taxa de fracàs escolar de la ciutat de Barcelona augmenti el seu capital social (ampliació de la xarxa social i recursos fora de l'escola), reformuli les seves expectatives professionals plantejant-se continuar estudis superiors i millori el seu desenvolupament emocional.

La caseta

La Caseta

La caseta és un projecte que s’inicia l’any 2000 al barri de Gràcia, Barcelona. Acull infants entre 2 i 6 anys amb l’objectiu d’acompanyar-los en la seva evolució, però sempre tenint en compte les seves necessitats. Per fer-ho es basen en el respecte, l’acceptació, l’autonomia, la llibertat, els límits i el descobrint per part dels infants d’ells mateixos i del seu entorn. Tenen present que cada infant, té uns desitjos i uns interessos personals per lo tant mai obliguen a cap infant a fer alguna cosa que ells no vulguin, sinó que, poc a poc, sorgeixen curiositats i ells mateixos comencen a crear confiança amb els educadors.  

La Caseta és,  un projecte educatiu que permet el creixement tant d’infant com d’adults. Cadascú dóna i rep de diferents maneres, són importants en l’aprenentatge mutu. En aquest sentit també és essencial la implicació i participació per part de les famílies per sostenir un projecte d’aquestes característiques.

L’objectiu principal, és què, els infants es coneguin a ells mateixos i sàpiguen que volen, que necessiten o quins són els seus desitjos. Si se sent acceptat tal com és, desenvoluparà la confiança en

si mateix, base de la confiança en els altres i en la vida en general.

Es guien molt per la psicomotricitat relacional, els llenguatges expressius i el massatge infantil. La psicomotricitat els hi facilita sobretot una forma d’intervenir, on l’escolta, l'empatia i l’ajustament a l’infant és fonamental. 

Els llenguatges expressius permeten connectar el món intern i extern. Mentre  que l’infant pot experimentar el sentiment que li provoca la situació, absorbeix imatges, sensacions i vivències que es van plasmant en allò que produeix. A La Caseta posen especial atenció en l’expressió corporal, plàstica, musical, verbal i escrita. 

El massatge infantil,  ofereix una comunicació, d’una banda més íntima, ja que, aporta relaxament, respecta, apropament, escolta, atenció i empatització.

http://www.la-caseta.com/catala/qui_som.html

Carla Hidalgo Iglesias

Petit Mima’m

Petit Mima’m

Petit Mima’m, és un projecte que té molt present la idea de la importància del vincle durant els primers anys de vida, i per això ofereix un espai de contenció i acompanyament per a les famílies i per fer això possible. Són un Centre de Suport Familiar Respectuós, on fan acollida i acompanyament a les famílies i a tots els infant que ho necessitin. Va dirigit a totes aquelles famílies que creuen en el mètode de criança del “et miro, et veig”, i volen que els seus fills estiguin en un espai on sàpiguen que estaran cuidats i respectats amb el seu ritme i procés.

Els seus objectius són:

- Promoure l'acompanyament familiar així com facilitar la conciliació laboral i personal.
 - Tenir cura del benestar dels nens i de totes les seves necessitats durant el temps d'acollida.
- Créixer amb un projecte d'acompanyament basat en el joc, el respecte i la individualitat del nen.
- Donar suport, ser accessibles, transmetre confiança, Estar i Ser Presents.

Crec que és un projecte molt interessant ja què, treballa d’una manera individualitzada i única per a cada família, ja que, cada família és un món i no pots utilitzar un pla de treball per a diferents famílies. En el procés que duen a terme, utilitzen una metodologia d’acompanyament respectant els ritmes i tempos dels infants, promouen una gran autonomia i desenvolupament de l’infant, promovent una escolta activa i un espai segur per a que ells es sentin còmodes i les famílies puguin establir climes de confiança. També estimulen la participació dels adults alhora d’intervenir quan l’infant ho necessiti.

http://ludus.org.es/ca/petit-mima-m

Carla Hidalgo Iglesias