La Companyia de Teatre de l’IES Pablo Ruiz Picasso
Escuela de vida
A continuació exposaré la primera experiència: parlaré de la Companyia de Teatre de l’IES Pablo Ruiz Picasso, on
tinc el plaer de formar part.
La Companyia de Teatre de l’IES Pablo
Ruiz Picasso va sorgir a l’any 2002 de la mà de Lluïsa Casas, una professora de
llengua de l’IES Pablo Ruiz Picasso, situat a Torre Baró, Nou Barris.
La companyia va començar amb l’
iniciativa de la professora i amb un sol alumne, al qual li costava estudiar i
motivar-se . Al 2002 la Lluïsa va fer un par d’espectacles de teatre amb nois i
noies de l’institut, i els mestres d’aquest li van proposar fer una assignatura
de teatre. Ella va tenir clar des del principi que seria una pràctica, que ella
ensenyaria tot allò que sap i que entenc sobre el món de la interpretació, de
la dansa...en l’acció. Ho va fer principalment per què sentia que ho havia de
fer: era una part de l’educació que es tenia oblidada. I d’aquesta forma va
començar l’aventura. La Lluïsa sempre ha cregut que fer una companyia amb un
grup d’adolescents i joves seria tota una aventura.
Poc a poc la Lluïsa va començar a agafar
a alumnes en els quals veia pura màgia i un possible artista.L’objectiu del
projecte era convertir la companyia en una eina educativa que havia
d’esdevenir en un treball socialitzador i coeducatiu dins del grup, un
treball on crear cohesió i participació social, i és clar, crear un espectacle
o funció de la mà de tots els artistes. Un espectacle creat a través del treball
creatiu col·lectiu, en el qual quedaven globalitzades les matèries educatives
i tècniques expressives.
Era un repte molt difícil i gràcies a la
implicació de tots els docents, Direcció, claustres de professors i alumnes, el
projecte teatral va tirar endavant.
La història va començar amb el muntatge
de Cançó de Nadal i va continuar amb Escenes d’Oliver Twist, basada en l’obra
de Charles Dickens, que els va donar molts premis i que van representar en
diferents Teatres de Catalunya. Després va venir Com si fos Bob, que també els va donar molts premis i van actuar en
molts teatres de Catalunya i Espanya.
Fa cinc anys vaig entrar a formar part
d’aquesta meravellosa Companyia de Teatre i estaven fent l’obra Ni Romeo Ni Julieta. Cinc amigues més i
jo ens van incorporar, i ens vam llançar amb aquest espectacle al Teatre
Nacional de Toulouse, a França.
Actualment, la Companyia segueix al peu
de canyó, i estem realitzant una altra obra anomenada Patá a la Cola, en homenatge a aquelles persones que van emigrar
d’Andalusia a Catalunya. Continuem formant part trenta adolescents i joves, els
quals la majoria som de Nou Barris (Ciutat Meridiana i Torre Baró abunden), i
ens reunim cada cap de setmana per assajar. Dediquem els matins per ajuntar-nos
i fer pinya/tribu, tal i com diem
nosaltres.
El nostre objectiu principal és clar: participar
conjuntament en un projecte màgic a través d’unes metodologies clares: el treball
en equip i en xarxa, la gestió participativa (motivació,
comunicació, organització, coordinació i resolució de conflictes), i l’animació
sociocultural. Som una pinya i fem tots junts allò que ens agrada, que és
ballar i actuar. Allò que ens omple i ens ajuda a créixer i a desenvolupar-nos
com a persones. El teatre, la música i la dansa, ens dóna uns valors i unes
habilitats socials imprescindibles per a la vida.
MARIA GÓMEZ RUBIO
Bibliografia:
http://www.xtec.cat/iespicasso/teatre_2007/traj.htm
http://www.xtec.cat/iespicasso/activitats/teatre.htm
http://www.xtec.cat/iespicasso/teatre_2007/traj.htm
http://www.xtec.cat/iespicasso/activitats/teatre.htm
Aquesta experiència és molt potent a nivell cultural i social, ja que vincula educació amb l’art escènic i la interpretació. És una eina magnifica per la construcció de la personalitat de la persona i per treballar-se emocionalment. En aquest cas, és una bona eina per emprar amb el col•lectiu adolescent per garantir una motivació òptima.
ResponderEliminarA més, potencia el treball en equip. Per tant, els adolescents poden sentir-se particeps i integrats a un grup que els acceptin i se sentin valorats. No obstant això, tot el que engloba el teatre et pot obrir portes en un futur gràcies a unes habilitats socials treballades amb fermesa.
També, és una forma que el veïnatge de Nou barris tingui constància i visualitzi les possibilitats d’aquest projecte.
Finalment, l’obra de teatre que actualment esteu realitzant “ Patá a la Cola” narra una història que ens toca d’aprop perquè fa referència als nostres avis i a tota l’emigració espanyola de la postguerra.
Considero que, si ho pots viure en primera persona ha de ser tot un luxe i que ho exposis amb aquest èmfasi em provoca personalment una gran curiositat per veure una obra de teatre de la teva companyia.